Presentació

              

Les fotografies d’aquesta pàgina web no són lliures del dret - Contacti'm per a l'explotació de les imatges a l'adreça següent momo@xsa.ad, gràcies i bona visita.

          

Vaig néixer el 1965, al Principat d'Andorra, país encara verge però que començava poc a poc la seva autodestrucció mediambiental en benefici del formigó i dels diners fàcils.
El meu pare, enamorat de pesca i de caça, la meva mare, filla d'hotelers i d'agricultors muntanyencs, he crescut a les meves valls amb una canya de pescar a mà, esquisos als peus i més tard una escopeta a l'altra mà.

Avui aquest herència em permet tenir una altra mirada sobre la naturalesa i més aptituds d’observació i de facilitats en l’aproximació dels animals. Com que, una herència no equival sempre a diners, el meu parer és que aquests sabers transmesos tenen més valor.
D'ara endavant, tota una sèrie de paràmetres em conviden a prendre la màquina de fotografia per abandonar poc a poc l’escopeta: els plans de caça incoherents, l'egoisme dels caçadors i dels no caçadors, la destrucció massiva dels hàbitats de les espècies protegides, l'analfabetisme ecològic dels nostres homes polítics que prenen en ostatge el medi ambient justificant sempre finalitats econòmiques. Quan veig Comuns, Govern i empreses privades utilitzar en publicitat fotos de natura com a fons d'ecologia però que emmascara la realitat dels desastres mediambientals, prenc la opció de fer fotos de natura .

El naixement del meu fill també ha contribuït a que jo veiés les coses d’ una altra manera, sobretot de cara a la fauna salvatge.
Vaig començar  la fotografia fa molt temps a través de viatges i al voltant de casa meva, sense preocupar-me massa per la tècnica, tenint l'instin de la bona presa de vistes, la recerca de la bona lluminositat . Des de fa poc m'he equipat amb un aparell de fotografia numèric i intento a través de llibres i revistes millorar la meva tècnica . Si la foto no és encertada, el fet d’estar immers dins de la naturalesa ja em donat una bona dosi d'energia, de respecte i de plaer.
En macro, intento fer visible les coses que sovint són invisibles, quan es camina o es condueix. N'hi ha prou amb posar-se a quatre potes i descobrir un microcosmos fràgil i meravellós. Enrecordar-me  de les espècies de papallones que perseguia, de nen, amb el meu germà, com l'Apol·lo (amb el seu copejament d'ales característic amb el soroll de paper calc) i que s'ha fet molt rar. Els insectes són el reflex del que viu sota terra... pensem-hi.

Totes les fotos han estat realitzades a Andorra, sense retoc numèric, i evitant al màxim el flaix. Poder deixar un testimoni del que he vist realment en el moment del desencadenament és per a mi lo més interessant . Intento tenir una ètica a través de les meves fotos : molestar el mínim als animals i no  alimentar-los... agafar l'animal en el seu entorn. Per a mi, la foto més encertada és aquella on l'animal no s'adona de la presència del fotògraf abans, durant i després de la sessió. Cal  tenir respecte i una gran perseverança per tal de realitzar la bona foto... i aixecar-se molt aviat al matí .
Des de sempre he entès que quan tornava de la muntanya, en la meva comoditat, la naturalesa continuava vivint, els animals a sobreviure i reproduir-se. Cada vegada que tinc l'ocasió d'anar a veure-la, sé que estic convidat, i que tinc l'oportunitat de veure un bri de vida sorprenent, fascinant. És sempre un regal que la  naturalesa m'ofereix.

Sento el deure d'oferir les meves imatges a aquells que no poden veure de més a prop, a la gent gran que és sempre admirativa, a la gent minusvàlida .... a nens que formulen mil preguntes sobre el comportament dels animals i del fotògraf, a nens que portaran, així ho espero  , la societat cap a un respecte i una protecció eficaç del nostre país, de les nostres muntanyes, del nostre planeta... això depèn també de l'herència  que els hi deixarem.
Sento el deure com a andorrà d'oferir les meves imatges als que no volen veure la bellesa que és sota el seu nas per incitar-los a protegir el nostre patrimoni, a despertar els seus sentits.... a prendre decisions polítiques més coherents. En un medi ambient que és cada vegada menys ric i amb espais naturals cada vegada més restrets, crec que la fotografia pot despertar la presa de consciència d'alguns de nosaltres que pensen que l'home és l'única espècie intel·ligent.
La por a no deixar més heretatge al meu fill, als seus fills em fa canviar d'actitud.
Les fotografies d’aquesta pàgina web no són lliures del dret - Contacti'm per a l'explotació de les imatges a l'adreça següent momo@xsa.ad, gràcies i bona visita.